Víctor López Ferrando

email

github

Víctor López Ferrando

Matemàtiques, informàtica, política i divulgació

Català   |   English RSS

Programari lliure

Aquest article es pot llegir també en anglès.

El programari lliure és el conjunt de programes que permeten als usuaris estudiar com estan fets, modificar-los i redistribuir-los lliurement.

A simple vista pot semblar que es tracta d'un tema purament tècnic, d'interés exclusiu per als programadors; al remat, qui s'ha de posar a estudiar o modificar un programa? Ben al contrari, tots els usuaris són més lliures i es veuen beneficiats per les llibertats que garanteix el programari lliure.

Què és un programa?

Abans d'entrar a parlar sobre el programari lliure, és important aclarir a què ens referim quan parlem d'un programa. Un programa és el conjunt d'instruccions que es donen a un ordinador perquè realitze alguna tasca. El sistema operatiu d'un ordinador, un navegador web, les aplicacions d'un mòbil, els sistemes de control d'un cotxe, els menús de configuració d'una televisió... són tots exemples de programes que usen alguna espècie d'ordinador per executar-se i fer la seua funció.

Un programa consta, en primer lloc, d'un codi font que ha estat escrit pels programadors i que qualsevol persona experta pot comprendre. Aquest codi font es converteix en un executable que consta d'instruccions que l'ordinador sap interpretar i que realitzen les funcions del programa.

Codi font i executable Part del codi font i de l'executable del navegador Firefox.

Si bé tots els programes parteixen d'un codi que les persones podem comprendre, els executables d'estos programes no poden ser interpretats per les persones, i per tant resulta impossible entendre com estan fets i encara més millorar-los o modificar-los al nostre gust.

Programari privatiu i programari lliure

Els programes dels quals només tenim els executables (siguen de pagament com Windows o gratuïts com Skype), són el que s'anomena programari privatiu.

Exemples de programari privatiu: Windows, Internet Explorer i Skype Exemples de programari privatiu: el sistema operatiu Windows, Internet Explorer i Skype.

Per contra, en el programari lliure (free software en anglès), de vegades identificat també amb el codi obert (open source en anglès), el codi font dels programes és públic, i dóna llibertat a l'usuari per estudiar-lo, modificar-lo i redistribuir-lo.

Exemples de programari lliure: Firefox, VLC, Ubuntu, Linux Exemples de programari lliure: el navegador Firefox, el reproductor multimèdia VLC, el sistema operatiu Ubuntu i el nucli Linux.

La llibertat d'estudiar el codi

La possibilitat de consultar i estudiar el codi dels programes que usem fa que puguem tindre més confiança en el seu funcionament. Sorpreses com l'enviament de les nostres dades a Microsoft des de Windows 10 s'eviten amb una supervisió pública del desenvolupament dels programes.

Aquesta supervisió implica també una millora en la seguretat. Els programes sempre contenen errades que altres poden aprofitar per fer virus i demés maleses. Gràcies a tenir el codi obert, és molt més fàcil descobrir l'arrel dels forats de seguretat que es detecten, i és ben comú que les solucions les aporten els propis investigadors en seguretat que els han descobert. Açò en general ha implicat una major seguretat del programari lliure, i per exemple el grup de seguretat del govern britànic va triar Ubuntu com el sistema operatiu més segur.

La llibertat de modificar el codi

El fet de permetre —i encoratjar— la modificació dels programes, afavoreix que les seues funcionalitats deriven cap on els usuaris volen.

Un exemple paradigmàtic és el de la traducció dels programes a diverses llengües com el català. El català disposa d'una comunitat de parlants extremadament motivada, i açò s'ha notat en la seua presència al programari lliure. Firefox, Gimp, OpenOffice... són tots exemples de programes que han estat disponibles en català ben aviat gràcies a la col·laboració dels usuaris.

La llibertat de redistribuir el programa

Que el programari lliure siga gratuït, no vol dir que els seus creadors ho facen únicament de manera altruista, sinó que sovint ho fan com a treballadors d'una empresa. Era el cas d'OpenOffice, un paquet d'ofimàtica que suposava una alternativa a Microsoft Office, i que era desenvolupat a l'empresa Sun Microsystems.

L'any 2010, Oracle Corporation va comprar Sun Microsystems i es va escampar el rumor que a aquesta empresa no li interessava continuar amb el desenvolupament d'OpenOffice, com finalment es va demostrar. Gràcies al fet que OpenOffice tenia una llicència lliure, i per tant es podia redistribuir, gran part dels programadors d'OpenOffice van poder bifurcar el projecte i continuar-lo amb el nom de LibreOffice, que continua sent el paquet d'ofimàtica lliure més popular.

Aquesta possibilitat de redistribuir els programes fomenta la diversitat i un exemple és la multitud de distribucions de Linux, és a dir, variants de sistemes operatius basats en Linux. Ubuntu és la més popular, i està basada en realitat en Debian. De la mateixa manera, Lliurex i Linkat, distribucions de Linux de les comunitats educatives del País Valencià i Catalunya, estan basades en Ubuntu i OpenSUSE.

Distribucions de Linux Algunes distribucions de Linux, mostra de la diversitat en el programari lliure.

La llibertat de l'usuari més enllà del programari lliure

El programari lliure és la millor opció pel que fa als «programes que hom instal·la al seu ordinador». La última dècada, però, els programes instal·lats a un ordinador han deixat d'estar al centre de la vida digital. Per una banda, s'han popularitzat nous dispositius com els telèfons intel·ligents, tauletes, televisions intel·ligents, etc. amb estrictes restriccions del que pot fer amb ells l'usuari. Per altra banda, la millora en les connexions a internet ha desplaçat la computació que abans es feia als nostres ordinadors al núvol, de manera que l'atenció que anteriorment es centrava en el programari es desplaça cada cop més a les dades.

Deixo una discusió en més detall sobre aquestes qüestions per un article posterior. Així mateix, ací podeu trobar una guia (en anglès) d'instal·lació d'Ubuntu, un sistema operatiu lliure GNU/Linux que per mi és la millor porta d'entrada a l'ús del programari lliure.