Ací teniu una llista dels llibres que vaig llegint amb breus comentaris (feu clic als símbols ▾). Accepto recomanacions!

2018

• Vida con estrella. Jiří Weil.
• Bioinformatics Algorithms: An Active Learning Approach. Vol 1, 2. Pavel A. Pevzner, Phillip Compeau.
• Rework. Jason Fried, David Heinemeier Hansson.
• Acte de violència. Manuel de Pedrolo. ▾
  Començo l'Any Pedrolo amb la lectura d'aquesta novel·la. Amb el lema «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa», ha començat una revolta no violenta que pretén derrocar el dictador Domina. Pedrolo ens conta com viuen aquesta revolta desenses de persones corrents. Una lectura que arriba en un moment molt adient, en què la resistència no violenta està a l'ordre del dia, i en què tornem a tenir presos polítics i repressió de drets i llibertats a Catalunya.

2017

• Nova il·lustració radical. Marina Garcés. ▾
  Marina Garcés fa una reflexió molt lúcida del que podria suposar una nova il·lustració compromesa contra la credulitat, el cinisme, el catastrofisme i la indiferència. Una lectura recomanada per tothom.
• Secretos de los campeones. Michael Rahal. ▾
  Un ben triat recull de partides de cinc grans mestres dels escacs: Anand, Kramnik, Topalov, Shirov i Carlsen. L'autor tria un tema per cada jugador (per exemple el sacrifici de qualitat per Topalov o els finals de Shirov), i desenvolupa de manera amena cadascun d'aquests temes comentant algunes partides.
• El tallafoc. Henning Mankell. ▾
  Una bona novel·la negra en què uns esdeveniments inicials que no tenen ni cap ni peus poc a poc van agafant sentit gràcies a la perseverància de Kurt Wallander.
• Los mares del sur. Manuel Vázquez Montalbán.
• La soledad del mánager. Manuel Vázquez Montalbán.
• La tierra de los abetos puntiagudos. Sarah Orne Jewett. ▾
  Relat que ens transporta a la costa de Maine per passar un estiu de finals del segle XIX i que ens transmet bellesa, tranquil·litat i pau.
• ¡Ajá! Paradojas que hacen pensar. Martin Gardner. ▾
  Entretingut recull de paradoxes i endevinalles del rei de les matemàtiques recreatives.
• El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde. Robert Louis Stevenson. ▾
  Clàssica reflexió sobre el bé i el mal; és possible que l'honorable Dr. Jekyll tinga alguna cosa a veure amb l'abominable senyor Hyde?
• Fuster per a ociosos. Una antologia de Xavier Aliaga. Joan Fuster. ▾
  Un tast del geni valencià que ens deixa amb ganes de llegir-lo més.
• ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Alan F. Chalmers. ▾

  Completa introducció a la filosofia de la ciència. Després d'analitzar les observacions i els experiments, l'autor ens presenta les diferents teories, cada cop més elaborades, que busquen donar un fonament filosòfic a les ciències. Des del simple induccionisme al falsacionisme de Karl Popper i els paradigmes de Kuhn. També planteja les crítiques de Feyerabend i alguns corrents més moderns com el bayesianisme, el nou experimentalisme, el realisme i l'antirealisme.

  Per mi, que coneixia superficialment el falsacionisme i els paradigmes de Kuhn, ha resultat una lectura molt formativa. Crec que tot científic deuria plantejar-se què és la ciència, què la diferencia del coneixement no científic, quines són les seues limitacions i les diferents formes que s'han elaborat per anar reloent aquestes preguntes.

• Masculinidades y feminismo. Jokin Azpiazu.
• Ciència, Diners i Política. Dominique Pestre. ▾

  Interessantíssim assaig de Dominique Pestre, físic, historiador i especialment historiador de la ciència. Analitza de manera lúcida i amb el seu extens coneixement la situació actual de la ciència i la contextualitza històricament. Distingeix entre el període 1870-1970, amb els estats nació com a mantenidors d'un equilibri entre recerca pública i privada, bàsica i aplicada, etc., i el període que va de 1970 a l'actualitat, en què l'auge del neoliberalisme ha promogut un desplaçament cap a la recerca privada (ampliació dels camps patentables, per exemple), un enaltiment de la recerca aplicada i una reorganització radical en l'àmbit de la creació de sabers.

  Pestre aporta també idees molt interessants per revertir aquesta situació. És especialment important que parteix d'un coneixement històric profund, i no d'uns prejudicis o idees preconcebudes que poden portar a falses idealitzacions o catastrofismes exagerats.

• Nocturn de Sant Felip Neri. Sebastià Benassar. ▾
  En aquest novel·la, l'autor —expert en els conflictes dels balcans, lliga magistralment la història d'un violinista bosni que va en cadira de rodes i toca pels carrers de Barcelona, la d'un escriptor que sobreviu a la mateixa ciutat i la d'una joe de família burgesa, cega i que no pot ixir de casa per causa d'una malaltia. El llibre ens apropa a la realitat que tenim més a prop, en l'espai i el temps, i que desgraciadament ens sol passar inadvertida.
• El racisme explicat a la meva filla. Tahar Ben Jelloun. ▾
  Breu escrit, dirigit a xiquets i xiquetes de 8 a 14 anys, que explica què és el racisme i per què es produeix. El text no podria ser més rellevant actualment, a 4 dies de la segona volta de la segona volta de les eleccions presidencials franceses amb Marine Le Pen com a candidata. Lectura molt recomanable a les escoles!
• Terra d'elles. Charlotte P. Gilman. ▾
  Gilman va escriure aquesta utopia feminista el 1915. Descriu una societat formada només per dones, que han viscut durant més de 2000 anys aïllades enmig de la selva amazònica, i l'experiència que tenen tres exploradors —homes— quan visiten aquesta terra. El llibre fa pensar moltíssim i replantejar-se les qüestions més elementals, com l'educació, l'economia, la religió… Crec que és un exercici necessari imaginar aquest tipus d'utopies (i d'altres), fugir del «real» o «possible» i imaginar lliurement.
• Tatuaje. Manuel Vázquez Montalbán. ▾
  Ara que ja m'he enganxat a la sèrie Carvalho, he anat a buscar un dels primers llibres de la sèrie. Aquest transcorre a Barcelona, i Carvalho tot just comença com a investigador privat, movent-se pels baixos fons de la Barcelona preolímpica.
• El premio. Manuel Vázquez Montalbán. ▾
  En aquesta novel·la, Carvalho torna a Madrid pel lliurament del premi literari més ben dotat econòmicament. Vázquez Montalbán retrata les misèries d'intelectuals, financers, industrials, acadèmics i polítics en el moment del «canvi de cicle» que va suposar l'arribada de la dreta al poder a Espanya el 1996.
• Asesinato en el Comité Central. Manuel Vázquez Montalbán. ▾
  Primer llibre que he llegit de Vázquez Montalbán, per tant primer llibre que he llegit també de la sèrie Carvalho. Havia sentit a parlar de la trama d'aquesta novel·la: l'assassinat del secretari general del Partido Comunista de España en un breu moment en què se'n va la llum durant un Comité Central. El llibre és més que entretingut, descriu el PCE de just després del franquisme, la lògica militant, les diferents corrents i les dinàmiques que s'anaven imposant amb l'arribada de la democràcia.
• Penúltimos días. Mercancías, máquinas y hombres. Santiago Alba Rico. ▾
  Gran descobriment. En aquest recull d'articles, Alba Rico reflexiona sobre multitud de temes i elabora interessants arguments a partir d'alguns fets d'actualitat. Un pensador molt lúcid i compromés.

2016

• Harry Potter and the Cursed Child. J. K. Rowling. ▾
  Última entrega de la sèrie de Harry Potter. Es tracta d'una obra de teatre ambientada 19 anys després de la derrota de Voldemort. La història gira al voltant de viatges en el temps, al més pur estil Back to the Future, cosa que fa dubtar de la necessitat d'aquest llibre.
• La rebelión catalana. Antonio Baños. ▾
  Divertidíssim llibre d'Antonio Baños. Parla del procés d'independència de Catalunya, aturant-se a analitzar antecedents i raons històriques del conflicte, tot desmuntant molts mites de l'unionisme. És una llàstima que el seu pas per la política fóra tan breu, perquè sens dubte li afegia un toc d'humor inigualable.
• Alex, Camille. Pierre Lemaitre. ▾
  Les novel·les de Pierre Lemaitre són intrigants i trepidants des del principi fins al final. Una lectura entretinguda i molt recomanable.
• Les noies. Emma Cline. ▾
  Brutal relat en què una adolescent de només 14 anys entra al món de Charles Manson i el seu grup. Cline ens porta de la mà pels pensaments de la jove i ens incomoda en revelar que situacions extremes no ens són tan llunyanes.
• El mundo a tus pies. Nadar. ▾
  Nadar retrata la situació de molts joves de la seua (i nostra) generació, i si bé podríem trobar altres exemples, més esperançadors o combatius, també és important deixar constància de la cruesa de la situació de gran part de la joventut.
• El buen soldado Švejk antes de la guerra. Jaroslav Hašek. ▾

  Alguns relats en què descobrim els inicis del bon soldat Švejk: com va fer la mili, el van tancar en un manicomi i finalment es va incorporar a l'exèrcit per participar en la Primer Guerra Mundial. El començament introdueix perfectament el personatge:

  Švejk llegó a la mili con el corazón alegre. Fue a pasárselo bien y logró dejar boquiabierta a la guarnición de Trento al completo, incluido el comandante superior. Siempre risueño, de trato amable, tal vez por ello pasó la mayor parte del servicio arrestado. Cuando después lo soltaban, respondía a cualquier pregunta que le hicieran y con toda la calma del mundo se hacía encerrar de nuevo, satisfecho en su fuero interno de ser el terror de los oficiales de la guarnición. No es que temieran su tosquedad. Muy al contrario, temían su cortesía al responder, su actitud reverente y aquella sonrisa bondadosa que los ponía en un aprieto.

  Alguns relats són esbossos de les novel·les, i arribem a esbrinar com el soldat Švejk entra en combat i acaba unint-se als russos. És una llàstima que Hašek no pogués acabar les novel·les, hauria sigut genial saber com van continuar i acabar les seues aventures.

• Las aventuras del buen soldado Švejk. Jaroslav Hašek. ▾

  Divertidíssima novel·la del txec Jaroslav Hašek. Hašek va servir a l'exèrcit austrohongarés en la Primera Guerra Mundial fins que en 1915 va desertar i es va unir als revolucionaris russos. Va morir el 1923 amb només 40 anys i va deixar inacabada la quarta —de les sis que tenia planejades— sobre les aventures del soldat Švejk.

  Švejk és un soldat declarat oficialment idiota en la mili que per la seua naturalesa bondadosa i benintencionada es clava en tot tipus de problemes. Švejk sempre conta pintoresques històries, i quan comença amb un «En Zliv, cerca de Hluboká, había hace años un guardabosques que tenía un nombre muy feo, se llamaba Pindour...» al lector ja se li dibuixa un somriure a la cara perquè de ben segur Švejk acabarà contant una història en què compararà uns oficials amb uns porcs, l'emperador amb un gos rabiós o qualsevol altra barrabassada, i de manera totalment inocent.

• A sang freda. Truman Capote. ▾
  Brutal relat sobre l'assassinat de la família Clutter a una granja de l'estat de Kansas. Centrant-se la major part de l'obra en els assassins Dick i Perry, posa els pèls de punta la naturalitat amb què es desenvolupa la història des del seu punt de vista.
• Estudis d'Història Cultural. Antologia de textos. Joan Fuster. ▾
  Interessant recull de textos de Fuster, editat a l'UJI poc després de la seua mort. Com sempre, el seu estil assagístic amb tocs irònics i sarcàstics és insuperable.
• Nuestro universo matemático. Max Tegmark. ▾
  El llibre de divulgació física més complet que he llegit. Repassa la realitat física fins a les escales més grans i més petites, des de les teories més acceptades a les més modernes i controvertides, per acabar presentant la hipòtesi de l'univers matemàtic (que tot l'univers està format per una colossal estructura matemàtica). L'autor aborda qüestions com l'origen de l'univers, l'existència d'universos paral·lels, els fonaments de la consciència humana, etc. des de la física, però sense defugir els dilemes filosòfics que se'n deriven.
• Contra les aules. Tomàs Llopis. ▾
  El professor i escriptor beniarbegí (i recent fill adoptiu de Pego) repassa en aquesta autobiografia acadèmica el seu pas per les aules, primer com a alumne i després com a professor de literatura catalana. És bo conéixer la història de la generació que ens precedeix, i a més de divertides anècdotes, el llibre conté interessants reflexions sobre la docència.
• Càndid. Voltaire. ▾
  Divertida novel·la d'aventures on el filòsof juga amb diverses formes de veure el món, especialment l'optimisme. Alguns col·lectius (i també persones concretes del seu temps) acaben rebent bastant, especialment el clergat.
• Ecofeminismo. Maria Mies, Vandana Shiva. ▾
  Un clàssic de fa 23 anys que enguany s'ha reeditat i que la mateixa Vandana Shiva ha presentat a Barcelona, on ha fet conferències i l'han entrevistada a Catalunya Ràdio. Vandana defensa el feminisme, ecologisme, etc. des del Tercer Món, des d'una cosmovisió radicalment diferent de l'occidental, i això és un punt de vista al qual no estava gens avesat. És molt interessant la crítica a la ciència moderna, que generalment i convenient es desvincula dels seus impactes i implicacions socials.
• Learn You a Haskell for Great Good! Miran Lipovača. ▾
  La millor introducció a Haskell, que he comentat a l'article Aprenent Haskell.
• Papel estrujado. Nadar. ▾
  Primera novel·la gràfica llarga del castellonenc Nadar, m'ha deixat amb ganes de llegir la segona: El mundo a tus pies.
• The Girl on the Train. Paula Hawkins. ▾
  Novel·la que enganxa des del principi fins al final; es llig d'un bot, però no s'oblida amb tanta facilitat.
• Flush. Virginia Woolf. ▾

  Brillant biografia del gos Flush per part de Virginia Woolf, amb alguns passatges especialment memorables:

  En cambio si volvemos ahora los ojos a la sociedad humana, ¡qué caos y qué confusión encontramos! No existe ningún Club por el estilo que tenga esa jurisdicción sobre la cría del hombre. El Herald's College es lo más aproximado que tenemos al Spaniel Club. Por lo menos, pone algo de su parte por preservar la pureza del linaje humano. Pero cuando preguntamos en qué consiste la nobleza de origen, etc. —si en que tengamos ojos claros o en que los tengamos oscuros, o en la forma de nuestras orejas, o si son fatales los tupés—, se limitan nuestros jueces a remitirnos a nuestro escudo de armas. Y a lo mejor no tiene usted ninguno. Entonces no es usted nadie. Pero si demuestra poseer dieciséis cuarteles, si prueba su derecho a una corona nobiliaria, entonces le dirán no sólo que ha nacido usted, sino que ha nacido de noble cuna. De aquí que cualquier confitero de Mayfair ostente su león yacente o su sirena rampante. Hasta nuestros lenceros cuelgan a la entrada de sus tiendas las armas reales, como si esto garantizase que sus sábanas son excelentes para dormir en ellas. Por todas partes se pretende tener alcurnia y se exaltan las virtudes de ésta. Sin embargo, hemos de concederles más competencia en estos asuntos a los jueces del spaniel Club y, dejando a un lado estas elevadas disquisiciones, pasemos a ocuparnos de los primeros años de Flush en la familia de los Mitford.

• Un món feliç. Aldous Huxley. ▾
  Clàssica distopia, anterior a 1984, que impressiona per la vigència de les pors que desperta.
• Autopsia. Miguel Serrano. ▾
  L'autor repassa la seua joventut en aquesta novel·la autobiogràfica, amb la qual no m'he sentit massa identificat.
• Data and Goliath. Bruce Schneier. ▾
  Bruce Schneier, un dels majors experts mundials en seguretat informàtica, sistemes de vigilància i criptografia, fa en aquest llibre un retrat actual de les tendències, riscos i reptes que hi ha al voltant de les dades. Cobreix de manera exhaustiva l'origen de les dades, la recol·lecció que fan estats i empreses, i analitza com afecta açò a la llibertat, la privacitat i la seguretat de les persones.
• La utilitat de l'inútil. Manifest. Nuccio Ordine. ▾
  Manifest en defensa d'allò «inútil»: literatura, història, ciències pures (no aplicades), filosofia... és a dir, tot allò que no promou la producció i el consum, però imprescindible per un creixement personal i col·lectiu. L'assaig es complementa amb el text La utilidad de los conocimientos inútiles, d'Abraham Flexner, educador americà que entre altres coses va fundar l'Institute for Advanced Study a Princeton, i que defensa la importància dels coneixements «inútils» per al progrés científic.
• Número zero. Umberto Eco. ▾
  L'última novel·la d'Umberto Eco, que ha mort enguany. Amb l'encàrrec de fer un diari que s'avance als esdeveniments, els protagonistes comencen una publicació que s'inventa notícies tot basant-se en les pitjors —i més esteses— pràctiques periodístiques.
• Sociofobia: El cambio político en la era de la utopía digital. César Rendueles. ▾
  César Rendueles ha sigut per a mi un dels grans descobriments d'enguany. A Sociofobia analitza la relació entre noves tecnologies i societat. Presenta l'utopisme digital com un moviment alineat amb el neoliberalisme, i el ciberfetitxisme com un corrent del consumisme, dels quals poc es poden beneficiar els moviments d'esquerres, antagònics o anticapitalistes. Fa una crítica al capitalisme (també a la complaença de l'esquerra) i defensa una ètica de les cures com a pilar indispensable per a la seua superació.
• Trilogía de fundación. Isaac Asimov. ▾
  Trilogia de ciència-ficció: el més gran psicohistoriador prediu la fi de l'imperi seguida de milers d'anys de conflicte, i elabora un pla mestre: concentra els científics més importants en una fundació encarregada de refundar un millor imperi tan aviat com es puga. La ciència de la psicohistòria (una branca de les matemàtiques capaç de predir els grans corrents històrics) és molt atractiva, i és molt curiosa la manera com es desenvolupen els esdeveniments seguint les prediccions (o no).
• Crematorio. Rafael Chirbes. ▾
  Un retrat molt cru de la bombolla immobiliària (i la nostra societat), des del cap dels protagonistes i el seu entorn, i un repàs a la història més recent d'aquest país. La novel·la més reeixida de Rafael Chirbes, que va faltar l'estiu passat i a qui Gregorio Morán va dedicar la columna El lento suicidio de Rafael Chirbes. Recentment s'ha publicat el seu emotiu, reivindicatiu i digne Parlamento que no pronuncié, escrit per l'entrega del Premio Nacional de Narrativa, i que com el títol apunta, no va arribar a pronunciar.

2015

• Peces luminosos. Historias de amor y ciencia. Lynn Margulis. ▾
  Lynn Margulis, gran biòloga americana, relata les històries, aspiracions, renúncies, pors... de científics de primer nivell (alguns inventats, alguns reals), un món que ella ha conegut de primera mà. Un llibre que fa pensar molt.
• La mano izquierda de la oscuridad. Ursula K. Leguin. ▾
  Ursula K. Leguin ens presenta un món amb habitants sense un sexe definit la major part del temps, i que una setmana al mes s'expressen aleatòriament com a mascles o femelles. El relat és el diari d'un humà (com els coneixem nosaltres) que arriba a aquest planeta amb la intenció de convéncer-los perquè s'unisquen a l'aliança interplanetària. Una mostra de com la ciència-ficció ens pot fer volar la imaginació més enllà del que admetem com a possible.
• En el camino. Jack Kerouac. ▾
  El clàssic de la generació Beat, amb els viatges de Sal Paradise (Kerouac) i el frenètic Dean Moriarty.
• ¿Quién controla el futuro? Jaron Lanier. ▾

  Lanier comença fent una crítica a l'actual model econòmic i tecnològic. Anomena «servidors sirena» els grans servidors centrals d'empreses com Google i Facebook, i argumenta que la seua expansió continuarà, ja que es basa en la seua superior capacitat tècnica.

  Aquestes empreses es caracteritzen per externalitzar el risc, com també ho fan altres empreses que s'aprofiten del Big Data en els seus negocis; podria ser el cas d'una companyia asseguradora que no vols malalts potencials o clients amb altes probabilitats de tenir un accident de cotxe. Si ajuntem empreses que exporten risc i empreses que ofereixen serveis gratuïts a canvi d'espiar els usuaris, s'albira una contracció econòmica. Aquesta tendència ja afecta a periodistes, fotògrafs i músics, però aviat se'ls afegiran transportistes, administratius i metges, que veuran que les seues professions van sent substituïdes per «intel·ligència artificial».

  Cal trencar aquest esquema, i per fer-ho cal adonar-se que es basa en un mite subjacent, que és que aquestes tecnologies ofereixen un valor per elles mateixes en forma d'intel·ligència artificial. Però aquesta intel·ligència artificial no és intel·ligència, sinó algorismes matemàtics que es basen en dades d'origen humà per funcionar. Així, els traductors automàtics aprenen de traduccions fetes per persones, i els cotxes autònoms imiten el comportament dels conductors que els entrenen.

  Lanier defensa que estem davant d'un frau perquè ningú paga els autors, creadors o generadors de dades, i proposa com a solució una futurista economia humanista en xarxa, en què es tenen en compte les aportacions de totes les persones per tal que siguen remunerades.

  El plantejament de Lanier és encertat, però la seua idea d'economia en xarxa actualment és ciència-ficció, i no s'ha de confondre amb les mesures reals que cal prendre per a resoldre problemes reals, un debat que a Silicon Valley se sol esquivar.

• Lo que perdimos. Catherine O'Flynn. ▾
  Novel·la molt recomanable! La història gira al voltant d'un centre comercial. Abans que el construïren, una xiqueta muntava allà una agència de detectius; anys després, la mateixa xiqueta se li presenta a un guarda de seguretat per les càmeres de vigilància... Després de llegir-la, donen ganes de no tornar a xafar un centre comercial.
• El Establishment. Owen Jones. ▾
  Després de l'encertat i exitós Chavs, Owen Jones torna amb el seu estil periodístic disposat a disseccionar l'Establishment britànic: ideòlegs, mitjans de comunicació, polítics, financers, empreses dependents de l'Estat, policia... Una obra molt ambiciosa que aconsegueix el seu objectiu. Tant de bo algú fes una feina equivalent a l'Estat espanyol.
• Trilogia: Les cares de Victoria Bergman. Erik Axl Sund. ▾
  La primera novel·la enganxa, però van a pitjor. Cada vegada me'n refio menys de les trilogies.
• Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación primitiva. Silvia Federici. ▾

  En aquest assaig Sílvia Federici estudia el pas del feudalisme al capitalisme a Europa i els processos d'expropiació que s'hi van produir. No interpreta l'acumulació primitiva com una etapa dolorosa però necessària per al desenvolupament del capitalisme i el progrés en general (com pensava Marx), sinó com un patró del capitalisme mateix, que necessita colonitzar (cossos, dones, territoris, races...) per tal de créixer. A més, mostra com els majors avanços en matèria de justícia social s'han produït quan l'equilibri de forces entre dèbils i poderosos s'ha igualat.

  En primer lloc trenca amb la narrativa històrica de l'edat mitjana com una època homogènia de foscor culminada amb una explosió intel·lectual i de progrés. Ens presenta l'època medieval com una època dinàmica i convulsa: la servitud no era un sistema estable, sinó que comptava amb la insubmissió constant del poble, moltes vegades amb revoltes organitzades i amb un important paper de l'heretgia com a contrapés a l'Església. Les revoltes eren respostes amb guerres i massacres, però també amb estratègies com la legalització de la violació i la institucionalització de la prostitució. Una de les èpoques de major benestar es va donar després de la pesta negra, en què va morir entre el 30% i el 40% de la població europea, quan la falta de mà d'obra i la pèrdua de la por a la mort van impulsar una millora generalitzada de les condicions de vida.

  Més endavant, la transició al capitalisme només va ser possible gràcies al trencament a la força amb les formes tradicionals de vida, el sotmetiment del cos i la implantació de la divisió sexual del treball.

  El treball industrial era percebut per la majoria de la gent com antinatural, i era comú preferir-hi la mendicitat o el robatori. Fou necessària la dissociació del cos i la ment, i per tant de la natura i l'ésser humà per tal d'incorporar la gent a les noves tasques productives. Aquest procés es va forçar mitjançant el tancament de camps, la privatització dels béns comunals i l'eliminació de les fonts tradicionals de recursos per a la subsistència.

  Encara més, la meitat de la població –les dones– va ser exclosa d'aquestes tasques productives, reservant-los el treball reproductiu no remunerat ni reconegut. La nova feminitat submisa és fruit de l'expulsió d'aquestes dels gremis professionals i de l'execució d'una operació terrorista de gran abast: la caça de bruixes. La caça de bruixes, en què centenars de milers de dones van ser torturades i assassinades tant a països catòlics com protestants, va coincidir en el temps amb la Il·lustració. No va ser doncs el resultat de l'obscura ignorància medieval, sinó una peça fonamental de l'acumulació capitalista en el moment de màxima esplendor intel·lectual. 'p>Els mateixos pretextos i arguments que van propiciar la caça de bruixes es van usar per a justificar la massacre de la població indígena de les colònies (entre el 90% i el 95%) i el seu sotmetiment, i les mateixes estratègies d'expropiació es van estendre amb la colonització aportant els recursos necessaris per a la consolidació capitalista.

• Mi marido me pega lo normal. Agresión a la mujer: realidades y mitos. Miguel Lorente Acosta. ▾

  Assaig sobre la violència masclista. Es tracta d'una violència amb unes arrels històriques profundes, que s'aprofita i aprofundeix en una societat desigual i que busca mantenir la submissió del gènere femení. Lorente explica la forma que pren aquesta violència, el seu vessant psicològic, la manera gradual de desenvolupar-se i el xoc que suposa que provinga de l'entorn més proper. És especialment colpidor adonar-se que no són comportaments impulsius, relacionats amb addiccions, cultures llunyanes ni falta d'educació; es tracta d'una violència premeditada, controlada, amb objectius clars i de la qual l'agressor es beneficia.

  El llibre, escrit abans de l'aprovació de la Llei integral contra la violència de gènere, mostra un panorama pitjor que l'actual, sobretot pel que fa a la consciència social. Tot i això, és evident que hi ha hagut una regressió des dels primers anys després de l'aprovació de la llei i és necessari revertir aquesta tendència.

• Django Design Patterns and Best Practices. Arun Ravindran. ▾
  Bon llibre pels iniciats en Django. Dóna algunes directrius per a projectes avançats i les bones pràctiques que proposa són realment útils.